Asunto testimonio.

Con algo más de precisión.....

Asunto testimonio.

El exatrarradio ya no respiraba.

Esa noche, el coche fue su lecho.

Aprendió a querer aquellas señales perturbantes,

Así pues le daban compañía.

Todo lo que tenía, una atmosfera:

Describía su vida y proyectaba su ira.

Ruido escondindo verdad,

Demasiado dado para un sueño, que se gira.

Moléculas ardientes a flor de piel,

Portador del síndrome del querer,

Mal estar, sin paso atrás,

Atascado ahora como el que más.

Ya no había atenuación posible.

Si el dolor estaba escrito,

en el sufrimiento de lo establecido,

alguien robó el pergamino.

Creo aquest blog enmig d'un dilema personal sobre la seva existència i real utilitat.
En fi, se m'ha passat per el cap i aquí està. Potser dura el que una hamburguesa a... o potser dura una pèl més, però restant-li importància ha això, la momentània intenció que se'm acut és la de poder compartir impressions i perquè no reflexions, sense acabar sent un abocador fastigós de paperets i runa fotologuera.
Seguint amb la arxidescripció... doncs explico lo dels noms. Ha estat una mica aleatori però li he trobat un contrast. El blog de pisos és un acudit realment dolent d'aquells que fan mal i potser a algú gràcia, plagiant l'estil de Scary Movie, Casi 300 etc... O també comparable a les grans cansons de la última dècada Sueño su boca, Que la detengan o Dos hombres y un destino per no seguir amb el llarg setlist que en un futur interpretarem amb el Jan. D'aquesta manera aquesta part més pachanguera contrasta amb lo de diversidad clandestina que se m'ha acudit en una al·lusió a la gent que de tant en tant li dona a lo cervello, és a dir, la gran majoria. Pot ser que m'enpeneixi dient això, però fins i tot un ser putrefacte i repugnant té la capacitat de fer-ho.
Així doncs, deixant de banda l'excepcionalitat de néixer amb un gen de la virtuositat, no cal ser un geni per a en algún dia qüestionar-se sobre la infinitat de preguntes sense resposta que se'ns plantejen a mesura que passen els dies.
Com indirèctament ja he dit, no pretenc demostrar rès ni intentar semblar un filòsof ni res per l'estil...de fet un a de menjar moltes sopes per a poguer-si equiparar. Crec que un blog ben empleat pot ser, apart d'una escusa més per a escriure, una bona utilitat i en definitiva, res que no es sàpigui ja, que tampoc he descobert un nou continent però us animo a que vosaltres si que ho feu.